El passat 14 de maig, en David Vegas i en Miquel Labarta vam quedar eliminats a la classificatòria per la Paris-Brest-Paris 2011.
El dia ja va començar malament... un canvi d’ubicació del lloc de sortida ens va fer sortir 15 minuts tard i sense temps per esmorzar! Així vam començar a pedalar direcció Moià tot pujada i sense res a la panxa vàrem fer 27 km, a Moià vam arreplegar un parell de pastes i cacaolats i a continuar pujant fins a arribar al Coll de la Pollossa. Aquí ja tot baixada fins a Tona, llavors direcció Viladrau anàvem fent però no trobàvem ningú, tampoc podíem anar molt forts ja que ho podríem pagar més tard.
Arribant a Coll de Revell vam trobar els primers cadàvers i fins a St. Hilari vam avançar força gent, aquí vam parar a esmorzar una mica (km 80), llavors tot baixada fins Anglés i direcció Amer, el sol picava molt fort i començaven a sortir caps de fava pel Pirineu... seguíem pujant fins a Olot, vam girar cap a Sta. Pau i fins a Banyoles, la volta al llac i direcció a Serinyà.
Aquí decidim parar a dinar i aprofitar per salvar la tempesta que venia per Besalú, arribant a St. Jaume de Llierca no plovia sinó que queia un diluvi i una de llamps que anàvem pedalant amb els ulls tancats!! Ens va atrapar un grup i vam seguir amb ells fins a Castellfollit de la Roca, no es veia ni la carretera, eren les 17:00h i anàvem amb les llums enceses i plorant, els companys de grup tan tranquils, ens anaven dient que estan acostumats a anar una setmana seguida així...
Arribant a la Vall de Bianya rampa al bessó d’en David (km216), ens quedaven encara 200km diluviant i amb rampes. En David decideix abandonar, no es veia amb cor d’aguantar 200km més de nit i diluviant, en Miquel volia continuar i així ho va fer sortint de la Vall de Bianya cridant al mig de la cortina d’aigua i llamps que queien (als 5 segons ja no se’l veia) i va marxar direcció Cap Sacosta.
A St. Joan de les Fonts va parar al control i va menjar una mica per seguir direcció Ripoll on va punxar... això va ser el cop definitiu per començar a rumiar: Què faig? Perquè ho faig? I va decidir plegar (km 250).
A mi (David) em va venir a buscar la dona i vam anar a recollir en Miquel a Ripoll. El trobem amagat sota una carpa d’un bar i mort, mort... Vam carregar la bici al cotxe i a comprar roba per en Miquel en un Lidl, el vestim de travesti ja que només vam trobar roba de dona... i marxem cap a Manresa a buscar cotxe i caravana.
Molta gent va abandonar però just quan arribàvem a Manresa amb cotxe, arribaven els primers (23:00h), havien fet 416km amb una mitja de 30km/h.
Nosaltres hem après la lliçó, hem d’entrenar quan plogui, no sortir 15 minuts tard, portar parafangs i pensar com en Killian Jornet, imaginar que et persegueixen els indis i per això continues corrent o pedalant...!!!
El nostre mal també va ser que corríem a prop de casa i ens podien rescatar.
L’any que ve ho tornarem a intentar!
Nota positiva: No vam perdre cap manguito!!! No com altres!!! :p
DAVID i MIQUEL
Tot i que no podreu aquest any cumplir el vostre somni de fer aquesta cursa, no deixeu d'entrenar per la propera edició, sou un parell de "Pollastres".
ResponElimina