Garoina 2014 (Roadbook Palafrugell)

Us deixem la crònica d'En Xavi en primera persona de la Garoina 2014 :




El diumenge 27 de maig es va organitzar a Palafrugell el roadbook de la Garoina Extrema i en Jordi Mont i jo (Xavi Gonzàlez) ens hi vam presentar.

Com que es feia abans de l’esperxada (podeu veure la crònica em aquest mateix blog), vam decidir anar i tornar pedalant desde Santa Cristina en Jordi i dês de Sant Feliu jo fins a Palafrugell. Un cop a lloc, fem inscripció, esprem la sortida, ens donen el llibre de ruta i som-hi...

El primers quilometres passen lentament, ja que els parcials són molt curs, els dibuixos costen de llegir, no són gaire exactes a la realitat que et trobes, però anem, fent. Arribem al primer avituallament, a peus de la zona de l’incendi de Vall-Llòbrega, i inciem una part dura de pujada, s’acaba i enllaçem amb un corriol que també es va fer a la marxa de la Conca del Darò, espectacular. Aqui comença una part que hem de fer a peu, ja que és totalment impractible per les pedres, entre quantitat i que estaven molles i relliscaves fins i tot a peu. Anem acumulant quilometres i algun que altre error de lectura del llibre que ens fan fer més metres de regal

Desprès del segon avituallament, fem força tros de pista fins a trobar una pujada on la ment d’en Jordi li juga una mala pasada fent-l’ho creure que aquell no és el camí correcte, i ens passem una bona estona rampa amunt, rampa avall, comprovant els parcials i finalment decidim tirar endavant i si, era per la pujadeta dels nassos, altre cop a peu. A partir d’aqui ja tot es pista de bon fer però vigilant els encreuaments per no fer més quilometres dels necessàris.

Finalment enllacem amb el carril bici que vé de Palamós i fins a Palafrugell, on arribem en 6ena posició. Mengem una mica i agafem carril bici i asfalt cap a casa, en total ens surten uns 90km pedalats entre anar, fer la curs i tornar, bon entreno per l’Esperxada.

Matxacuques a l'Esperxada 2014

Us deixem la crònica en priemra persona d'en Xavi, que juntament amb en Jordi van patir de valent:

II ESPERXADA 1/05/2014

Esperxats vam quedar tots els que vam participar en aquesta cursa, que crec que no m'equivoco, si la considero una de les mes dures que hi ha, si més no a les comarques de Girona, superant de llarg la coneguda TRAMUNBIKE.

Ens vam plantar el dijous 1 de maig a Porqueres en Jordi Mont i un servidor (Xavi González) sense saber gaire d'aquesta cursa, llevat que es preveia molt dura i no va fallar. A la sortida no èrem gaires.

És dòna el tret de sortida i sortim neutralitzats uns 4km que ens deixen a l'inici d'una pista de pujada fins a Rocacorba, la gent ja s'anava situant als seus nivells i en Jordi i jo anavèm plegats avançant a poc a poc, conscients que quedava molta cursa per fer. S'acaba la pista i sortim a la carretera asfaltada que duu a les antenes, aviat ens fan girar cap un corriol i de sobte... tothom a peu!!! que comença l'espectacle!!. Corriols de pujada i baixada gairebé impracticables i que la gran majoria feiem a peu, relliscades, cops, per pedres humides, terreny lleugerament enfangat. Arribem a la desviació de curta i llarga... Cap a la llarga tot xino xano. Ara vé pista de pujada i baixada, constantment anem baixant i pujant, tant per pista on anem a cavall de la bici tant per corriol on els fem a peu, ja que no hi ha altre manera.

Desprès d'una de les pujades llargues per corriol, a peu és clar i d'una baixada llarga per corriol, a peu altre cop, arribem a un dels molts avituallaments. He de dir que un 10 per ells. Ja que cada 10km +- hi havia un avituallament complert.

Anem fent pujades, a peu com no, i baixades, arribem a una pujada llarga d'uns 4km per una pista on a mi particularment s'em va fer una mica llarga, potser pel fort ritme d'en Jordi o per què la pista era prou complicada, sense traçada definida i amb molta pedra que et feia anar d'un costat a un altre. Acaba la pista i fem carena per corriols (semblants als de la TRAMUN) anem passant avituallaments i arribem a un corriol de baixada, aquest cop si que el baixem sobre la bicicleta on puc dir que vàrem disfrutar d'alló més, tot i ser molt tècnic i exigir-te molta concentració.

Ja només ens quedàven 20km per l'arribada, però... ens quedava una de les parts més dures, la pujada a Sant Patllari. En els avituallaments hi ha plànols del que portes fet i del que et queda, doncs en l'avituallament a 20km de meta, en el plànol, encerclant la pujada de Patllari s'hi pot llegir... MORIREU Vaja que et fot una gràcia que... som-hi doncs, a 500m d'iniciar la famosa pujada  hi ha un avituallament on es diuen que resten 8km per l'arribada (4 de pujada i 4 de baixada) i que es triga 1h en fer-los. Doncs tenia raó, més d'1h podies trigar en fer-los, la pujadeta a estones a peu a estones pedalant (corriol+pista) i un cop s'acaba comença un corriol de baixada, amb alguna sorpresa en forma de rampa de pujada. Aquest corriol es fa etern, ciclable gairebé tot, però etern, ja que arribes cansat i la concentració i reflexes no són els mateixos, s'acaba el corriol, una mica de pista que costa de passar, ja que resten un parell de sorpreses en forma de rampeta de pujada, i finalment l'arribada.

CONCLUSIÓ: cursa dura no, el que vé després. Dades garmin 76km +3.000m. I 7:30h Personalment crec que és del més dur que he fet mai en un dia de btt. Per a qui és: per aquelles persones que surten en btt i es vulguin graduar amb honors.

Pàgina web amb tota la informació de l'Esperxada