diumenge, 26 de juny del 2011

Quebrantahuesos 2011

Parlar de la marxa Quebrantahuesos, és parlar en gran. Només cal mirar els números per adonar-se’n: més de 10.000 participants entre Quebrantahuesos i Treparriscos i quasi 30.000 persones que van optar a aquestes places, corredors de 27 països diferents, centenars de voluntaris, mecànics, sanitaris….
Al mes de desembre es va obrir la pre-inscripció dels participants i unes setmanes després, es feia el sorteig de les places. Entre els 8.000 seleccionats, tres matxacuques van ser escollits per tenir dret a participar a la Quebrantahuesos.
Aquest any, el 18 de juny,  es celebrava la XXI edició, sobre el mateix recorregut de sempre: 205 quilòmetres cobrint els ports de Somport, Marie Blanque, Portalet i la Hoz.

Doncs el 17 de juny, els nostres matxacuques Joan Martí, Miquel Navarro i Juan Perucha, es van desplaçar fins a Sabiñánigo per completar la marxa. Primer, el divendres havien de recollir dorsals,  viure una mica d’ambient ciclista a la zona de sortida, i deixar les coses preparades per l’endemà.
Ja el dissabte 18 de juny, s’aixecaven ben aviat per esmorzar i poder estar “mitjanament” ben col·locats a la línea de sortida. El fet de no poder acreditar bons temps no els va permetre poder estar més endavant a la línea de sortida, però tampoc va ser un inconvenient, ja que volien afrontar la marxa més enllà del vessant competitiu, i viure la jornada els tres junts, buscant altres valors com els de companyerisme, superació, amistat,  o fins i tot un punt de diversió, tal i com demostren algunes fotos.

A la sortida
Tot i que la sortida es va fer puntual a les 07:30, el volum de gent a línea de sortida, no va fer que els nostres companys poguessin  començar a donar pedals fins a les 07:45. El dia es presentava variable amb possibilitat de pluja al vessant francès, així que van optar per agafar alguna peça d’abric que ja de sortida, no els hi va anar gens malament.
Pujant Somport
Fins a arribar al peu del Somport van anar molt bé, a un ritme molt còmode. Al peu d’aquest port, ja ens advertia un membre de l’organització els que ens trobaríem “tenéis niebla y en el Marie Blanque lluvia”, va dir el paio amb veu seca. Doncs ho va clavar. Pujant Somport boira, y baixant també amb una mica de xiri-miri. Van arribar amb una mica de fred al peu del Marie Blanque degut a la baixada, i tement el pitjor per les rampes d’aquest duríssim port. En Joan va tenir aquí males sensacions, ja que la baixada li va deixar mal de cap degut al fred. Tot i això vam començar la pujada amb ganes per entrar en calor. En Juan, va començar el port a un bon ritme......no, no, a un molt bon ritme. No paràvem d’adelantar gent, tot i el soroll que li feia la seva cadena, fins que a les primeres rampes fortes, vam tenir la primera incidència. En Juan va trencar cadena i ningú portava tronxacadenes, així que només va tocar esperar un dels cotxes d’assistència.
Una bici sense cadena no funciona!!!
 Dos nois molt amables ens van reparar la cadena i un quart d’hora després ja estàvem amb el mateix bon ritme anterior que ens van fer remuntar moltes posicions. El terra estava moll per la pluja, però afortunadament a nosaltres no ens va agafar.  Vam baixar el Marie Blanque sense tant de fred i vam arribar a Laruns força ràpid, per afrontar el port que dicta sentència en aquesta marxa: El portalet.



En juan amb la cadena trencada

 
Aquest port de 29 quilòmetres es pot arribar a fer molt dur, però els nostres socis, el van pujar molt bé. En Joan i en Miquel, van fer d’escuders d’en Juan per facilitar-li les coses i en 1:45 ja estaven dalt de tot, havent difrutat de valent els últims quilòmetres amb la quantitat de gent que hi ha, tal com si es tractés d’una etapa del Tour de França.

Embús a l'avituallament del Marie Blanque















A la baixada del Portalet, s’agafa molta velocitat en alguns punts, i sort vam tenir que no va ser en cap punt compromès que vam tenir la segona incidència del dia. En Joan va punxar la roda de davant i vam parar a reparar. Un cop vam tenir tot llest, doncs a afrontar el port de la Hoz, i enfilar la carretera principal de tornada a Sabiñánigo.


A en Juan encara li quedaven ganes per riure!!

Pujant el Portalet

 Aquests últims 20 quilòmetres, en Joan i en Miquel, que encara guardaven un punt de forces, van treballar de valent en el grup per fer-lo avançar  i agafar altres grups malgrat el fort vent de cara que hi havia. Ja al final, tots tres van entrar junts a la línea de meta molt satisfets per la feina feta en grup. El temps final de 8h14min, va ser una anècdota, en un dia en què els nostres companys van viure una jornada de ciclisme en companyia.


Cares de concentració a la pujada del Portalet


Paisatges meravellosos pujant el Portalet

Adalt del Portalet

FELICITATS NOIS!!!!!!!!

divendres, 17 de juny del 2011

Notícies breus

Open Tàctic: Tot i que encara no hi ha confirmació oficial per part de la federació, sembla que l'Open Tàctic tindrà només dos proves més, que seran el dia 3 de juliol a Porqueres i el 10 de juliol a Llançà. A més, aquesta darrera, serà la tercera i última prova de l'Open Terra de Pas.

Quebrantahuesos: Demà dissabte 18 de juny, els nostres matxacuques Joan Martí, Miquel Navarro i Juan Perucha pendran sortida a la XXI edició de la marxa cicloturista Quebrantahuesos a Sabiñánigo. Esperem que el temps i la sort els acompanyi, i que puguin completar amb èxit els 205 km de la prova i els seus 4 mítics ports. Un cop hagin tornat, esperem que ens regalin una bona crònica de la marxa.

dimarts, 14 de juny del 2011

BREVET 400 KM

El passat 14 de maig, en David Vegas i en Miquel Labarta vam quedar eliminats a la classificatòria per la Paris-Brest-Paris 2011.

El dia ja va començar malament... un canvi d’ubicació del lloc de sortida ens va fer sortir 15 minuts tard i sense temps per esmorzar! Així vam començar a pedalar direcció Moià tot pujada i sense res a la panxa vàrem fer 27 km, a Moià vam arreplegar un parell de pastes i cacaolats i a continuar pujant fins a arribar al Coll de la Pollossa. Aquí ja tot baixada fins a Tona, llavors direcció Viladrau anàvem fent però no trobàvem ningú, tampoc podíem anar molt forts ja que ho podríem pagar més tard.
Arribant a Coll de Revell vam trobar els primers cadàvers i fins a St. Hilari vam avançar força gent, aquí vam parar a esmorzar una mica (km 80), llavors tot baixada fins Anglés i direcció Amer, el sol picava molt fort i començaven a sortir caps de fava pel Pirineu... seguíem pujant fins a Olot, vam girar cap a Sta. Pau i fins a Banyoles, la volta al llac i direcció a Serinyà.

  Aquí decidim parar a dinar i aprofitar per salvar la tempesta que venia per Besalú, arribant a St. Jaume de Llierca no plovia sinó que queia un diluvi i una de llamps que anàvem pedalant amb els ulls tancats!! Ens va atrapar un grup i vam seguir amb ells fins a Castellfollit de la Roca, no es veia ni la carretera, eren les 17:00h i anàvem amb les llums enceses i plorant, els companys de grup tan tranquils, ens anaven dient que estan acostumats a anar una setmana seguida així...
Arribant a la Vall de Bianya rampa al bessó d’en David (km216), ens quedaven encara 200km diluviant i amb rampes. En David decideix abandonar, no es veia amb cor d’aguantar 200km més de nit i diluviant, en Miquel volia continuar i així ho va fer sortint de la Vall de Bianya cridant al mig de la cortina d’aigua i llamps que queien (als 5 segons ja no se’l veia) i va marxar direcció Cap Sacosta.
A St. Joan de les Fonts va parar al control i va menjar una mica per seguir direcció Ripoll on va punxar... això va ser el cop definitiu per començar a rumiar: Què faig? Perquè ho faig? I va decidir plegar (km 250).
A mi (David) em va venir a buscar la dona i vam anar a recollir en Miquel a Ripoll. El trobem amagat sota una carpa d’un bar i mort, mort... Vam carregar la bici al cotxe i a comprar roba per en Miquel en un Lidl, el vestim de travesti ja que només vam trobar roba de dona... i marxem cap a Manresa a buscar cotxe i caravana.
Molta gent va abandonar però just quan arribàvem a Manresa amb cotxe, arribaven els primers (23:00h), havien fet 416km amb una mitja de 30km/h.

Nosaltres hem après la lliçó, hem d’entrenar quan plogui, no sortir 15 minuts tard, portar parafangs i pensar com en Killian Jornet, imaginar que et persegueixen els indis i per això continues corrent o pedalant...!!!
El nostre mal també va ser que corríem a prop de casa i ens podien rescatar.
L’any que ve ho tornarem a intentar!

Nota positiva: No vam perdre cap manguito!!! No com altres!!! :p

DAVID  i MIQUEL

dimecres, 1 de juny del 2011

OPEN TÀCTIC 2011 – LA SELVA DE MAR



El diumenge 29 de maig es va celebrar a la localitat de la Selva de Mar (Alt Empordà) la sisena prova de l’Open Tàctic 2011. El circuit era curt, 8’5 km, i molt ràpid però amb prou pujades per posar a tothom al seu lloc.
En David seguit d'aprop per l'Alex.
Quatre matxacuques s’hi van atansar, en Jordi Mont, en Miquel Navarro, en David Bragulat (pseudomatxacucu) i l’Àlex Guillot.
En Jordi a punt d'entrar a la trialera.
En categoria absoluta va guanyar en Joan Llordella (Fornells C.C.) en segon lloc va entrar l’Oriol Colomé (Bicis Esteve) i el tercer va ser en Marc Trayter (Radikal Bikes).
Els vencedors de la categoria SENIOR


El pòdium d'ESPLAI amb en David

Pel que fa als nostres, tots vam tornar molt satisfets de la cursa, en Jordi Mont va fer una gran cursa i va arribar en cinquè lloc de la categoria VET-40 amb un temps de 00:56:16; en Miquel  Navarro va fer el millor resultat d’aquesta temporada i va arribar a la vuitena posició de la categoria MASTER-30 amb un temps de 01:25:12; en David Bragulat es va enfilar al segon lloc del pòdium de la categoria ESPLAI amb un temps de 00:59:46, d’això se’n diu arribar i moldre; i l’Àlex Guillot va arribar el cinquè EPLAI amb un temps final de 01:03:10.  
Segons els representants de la Federació presents a la Selva de Mar, la propera cursa de l’Open Tàctic serà el dia 3 de juliol a Porqueres.