Quebrantahuesos 2011

Parlar de la marxa Quebrantahuesos, és parlar en gran. Només cal mirar els números per adonar-se’n: més de 10.000 participants entre Quebrantahuesos i Treparriscos i quasi 30.000 persones que van optar a aquestes places, corredors de 27 països diferents, centenars de voluntaris, mecànics, sanitaris….

Al mes de desembre es va obrir la pre-inscripció dels participants i unes setmanes després, es feia el sorteig de les places. Entre els 8.000 seleccionats, tres matxacuques van ser escollits per tenir dret a participar a la Quebrantahuesos.

Aquest any, el 18 de juny,  es celebrava la XXI edició, sobre el mateix recorregut de sempre: 205 quilòmetres cobrint els ports de Somport, Marie Blanque, Portalet i la Hoz.

Doncs el 17 de juny, els nostres matxacuques Joan Martí, Miquel Navarro i Juan Perucha, es van desplaçar fins a Sabiñánigo per completar la marxa. Primer, el divendres havien de recollir dorsals,  viure una mica d’ambient ciclista a la zona de sortida, i deixar les coses preparades per l’endemà.

Ja el dissabte 18 de juny, s’aixecaven ben aviat per esmorzar i poder estar “mitjanament” ben col·locats a la línea de sortida. El fet de no poder acreditar bons temps no els va permetre poder estar més endavant a la línea de sortida, però tampoc va ser un inconvenient, ja que volien afrontar la marxa més enllà del vessant competitiu, i viure la jornada els tres junts, buscant altres valors com els de companyerisme, superació, amistat,  o fins i tot un punt de diversió, tal i com demostren algunes fotos.

A la sortida

Tot i que la sortida es va fer puntual a les 07:30, el volum de gent a línea de sortida, no va fer que els nostres companys poguessin  començar a donar pedals fins a les 07:45. El dia es presentava variable amb possibilitat de pluja al vessant francès, així que van optar per agafar alguna peça d’abric que ja de sortida, no els hi va anar gens malament.

Pujant Somport

Fins a arribar al peu del Somport van anar molt bé, a un ritme molt còmode. Al peu d’aquest port, ja ens advertia un membre de l’organització els que ens trobaríem “tenéis niebla y en el Marie Blanque lluvia”, va dir el paio amb veu seca. Doncs ho va clavar. Pujant Somport boira, y baixant també amb una mica de xiri-miri. Van arribar amb una mica de fred al peu del Marie Blanque degut a la baixada, i tement el pitjor per les rampes d’aquest duríssim port. En Joan va tenir aquí males sensacions, ja que la baixada li va deixar mal de cap degut al fred. Tot i això vam començar la pujada amb ganes per entrar en calor. En Juan, va començar el port a un bon ritme......no, no, a un molt bon ritme. No paràvem d’adelantar gent, tot i el soroll que li feia la seva cadena, fins que a les primeres rampes fortes, vam tenir la primera incidència. En Juan va trencar cadena i ningú portava tronxacadenes, així que només va tocar esperar un dels cotxes d’assistència.

Una bici sense cadena no funciona!!!

 Dos nois molt amables ens van reparar la cadena i un quart d’hora després ja estàvem amb el mateix bon ritme anterior que ens van fer remuntar moltes posicions. El terra estava moll per la pluja, però afortunadament a nosaltres no ens va agafar.  Vam baixar el Marie Blanque sense tant de fred i vam arribar a Laruns força ràpid, per afrontar el port que dicta sentència en aquesta marxa: El portalet.



En juan amb la cadena trencada



 

Aquest port de 29 quilòmetres es pot arribar a fer molt dur, però els nostres socis, el van pujar molt bé. En Joan i en Miquel, van fer d’escuders d’en Juan per facilitar-li les coses i en 1:45 ja estaven dalt de tot, havent difrutat de valent els últims quilòmetres amb la quantitat de gent que hi ha, tal com si es tractés d’una etapa del Tour de França.



Embús a l'avituallament del Marie Blanque





A la baixada del Portalet, s’agafa molta velocitat en alguns punts, i sort vam tenir que no va ser en cap punt compromès que vam tenir la segona incidència del dia. En Joan va punxar la roda de davant i vam parar a reparar. Un cop vam tenir tot llest, doncs a afrontar el port de la Hoz, i enfilar la carretera principal de tornada a Sabiñánigo.



A en Juan encara li quedaven ganes per riure!!



Pujant el Portalet



 Aquests últims 20 quilòmetres, en Joan i en Miquel, que encara guardaven un punt de forces, van treballar de valent en el grup per fer-lo avançar  i agafar altres grups malgrat el fort vent de cara que hi havia. Ja al final, tots tres van entrar junts a la línea de meta molt satisfets per la feina feta en grup. El temps final de 8h14min, va ser una anècdota, en un dia en què els nostres companys van viure una jornada de ciclisme en companyia.





Cares de concentració a la pujada del Portalet





Paisatges meravellosos pujant el Portalet



Adalt del Portalet



FELICITATS NOIS!!!!!!!!