"Aquest any un company de Llagostera , en
Viçens Recasens (Btt Llagostera), em va ben liar per anar a fer la cursa de
l´any. Ironbike.
La idea era fer-la separats però ajudant-nos.
El primer dia vam sortir ploguent.A la
especial en Vicens surt disparat i ja no
ens trobem fins al final de l´etapa , vam arribar ploguent i de nit.
S´en va trencar el cable de canvi en el últims 20kms. Gairebé no vam sopar, aquella gent va per feina, i quan vam
arribar, despres de dutxar-nos, ja recullien. 136kms i 3750mts positiu .
El segon dia
vàrem pujar el Monte Bellino (que bellino es amb neu) gairebé no acabo. No
tenia forces i si mal de lumbars, volia abandonar-ho tot. (Fina vine a buscar-me).
110kms 3000m.
El tercer vaig anar a conservar els lumbars.Vaig
fer un amic, en Carlos, ens vam ajudar
explicant-nos les misèries de cadascú i accelerant per arribar abans de que ens fessin fora de temps. 95kms 4750m.
El cinquè vaig descansar ( no vaig sortir, però
si menjar i fer el vago). 88kms 4000m.
El sisé en Jordi Falgueres(Bike Park
Llagostera)em va acompanyar el tram de
remuntadors d´esquí. A la baixada vaig punxar i va desaparèixer. Quan apareix en Viçens anem
junts fins al final. 88kms 3100m. i quatre punxades de roda.
En resum: qui vulgui emocions fortes pot
anar-hi que n´hi ha per donar i vendre. Però que s´informi bé del què hi ha.
Qui vulgui conservar el fisic, que es quedi a casa i disfruti de la btt. Per fer-se’n una idea la Tramunbike és mitja
etapa d’un dia. Allà es pedala molt, es dorm en sac i tenda de campanya tant si
fa sol com si plou i es menja el que hi ha , macarrons per esmorzar i sopar,
Nutella a tota hora, meremelada ,una mena de gofres, plàtans , sucs, te, aigua,
coca-cola i tot es bo i més n´hi hagués.
L’experiència i opinió d´un servidor"
Jordi
Mont (palatreco Matxacuca).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada