Duatlons terra de Segadors.-
SILS :
Un bon nombre de matxacuques ens varem acostar a Sils per participar en la primera prova del campionat. El fang va ser l'encarregat de posar la duresa a un recorregut que havia de ser fàcil però llarg.
Un bon nombre de matxacuques ens varem acostar a Sils per participar en la primera prova del campionat. El fang va ser l'encarregat de posar la duresa a un recorregut que havia de ser fàcil però llarg.
CAMPLLONG:
A la segona prova hi van participar l'Edgar Andrés i en David Bragulat. La prova es va disputar sense incidències remarcables tot i que el circuit podia estar millor marcat, ja que un bon nombre de corredors es va perdre (els dos matxacuques inclosos). L'Edgar i en David varen acabar en la 18a i 37a posició respectivament en la classificació individual masculí.
A la segona prova hi van participar l'Edgar Andrés i en David Bragulat. La prova es va disputar sense incidències remarcables tot i que el circuit podia estar millor marcat, ja que un bon nombre de corredors es va perdre (els dos matxacuques inclosos). L'Edgar i en David varen acabar en la 18a i 37a posició respectivament en la classificació individual masculí.
SANTA COLOMA DE FARNERS:
En David Bragulat va ser l'únic Matxacuca present en aquesta cursa. A diferència de les anteriors curses presentava un circuit amb dues transicions (correr-btt-correr). El circuit va resultar ser el més tècnic dels realitzats fins el moment, especialement en tram de btt. En David va acabar la prova en la posició 29, tot mantenint la seva progressió.
La pròxima prova es disputarà a Bescanó el Diumenge 2 de Juny. En David Bragulat va ser l'únic Matxacuca present en aquesta cursa. A diferència de les anteriors curses presentava un circuit amb dues transicions (correr-btt-correr). El circuit va resultar ser el més tècnic dels realitzats fins el moment, especialement en tram de btt. En David va acabar la prova en la posició 29, tot mantenint la seva progressió.
Terra de Remences.-
Un total de 7 socis es van acostar fins a Sant Esteve d'en Bas per realitzar la marxa cicloturista més gran de Catalunya. Tots ells van acabar amb bones sensacions la marxa i van tornar ben contents.
D'ells, tant sols dos van completar la marxa llarga, mentre que la resta va optar pel recorregut curt.
Recorregut llarg:
- Jordi Mont: 06:01:01
- Fina Masferrer: 7:41:45
Recorrregut curt:
- Marc Comalada: 2:56:01
- Francesc Yuste: 3:58:21
- Eloi Zarco: 4:09:07
- Albert Zarco: 4:10:48
- Claudia Zarco: 4:09:05
Us deixem amb la crònica en primera persona de la Fina Masferrer, molt il·lusionada després d'haver acabat el seu primer Remences llarg:
Aquest any ha estat especial per mi perquè m'havia proposat fer el Remenses llarg i això no és poca cosa. El diumenge 12 de maig en Jordi i jo juntament amb dos amics més enfilavem cap a Hostalets d'en Bas per prendre la sortida de 175Km. El temps no acompanyava gens: fred, el cel tapat i amb cara de descarregar-ne una de ben grossa....però ens va perdonar la vida a tots els participants i només van caure quatre gotes al moment de sortir. En marxes com aquesta tothom té la seva estratègia i la meva va ser: "Fina, arriba a BRACONS i després decideix el que vols fer" i així ho vaig fer: pujant CAPSACOSTA sense pressa, deixant-me portar fins RIPOLL( Matxacuques gràcies per animar-me a Sant Joan de les Abadeses i coll de Cannes, us vaig sentir i em va fer molta il.lusió), amb molt de compte perquè les caigudes van ser freqüents i algunes importants, pujar i fer parada a Canes, baixar el més ràpid possible i enfrontar-me al "mostre". Us asseguro que només per la vista i la grandesa que et deixa veure val la pena pujar Bracons. L'experiència i la satisfació va ser indescriptible. Això em va donar la fortalesa per continuar, encara que el que quedava era el pitjor perquè estàs cansada i encara que el terreny no és gaire accidentat i que es fa pastós i feixuc. Quan vaig arribar a dalt el coll de Bac, la meva alegria era tal que fins i tots els companys que tenia al costat es van posar a riure. Ho havia aconseguit! Els primers 175km de la meva vida en bicicleta. Però he de dir que no són meus i prou, són del meu marit que m'ha ajudat quan es quedava amb els nostres fills, són d'en LLuís i d'en Jaume que durant quatre mesos hem rodat plegats, la familia, els amics per animar-me els últims dies quan no veia la cosa gens clara.....A TOTS MOLTES GRÀCIES.
Felicitats Fina!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada