BTT: El dijous 21 de gener en Raül Román, en Josep Albertí i jo, l’Àlex Guillot, vam agafar les bicis de muntanya per fer una escapada al Pantà de Susqueda.
Tot va començar quan em vaig baixar un “track” de la pàgina web www.wikiloc.com. Uns dies després, ens animàvem a fer la ruta i vam conduir fins arribar a la presa de Susqueda.
Vam iniciar la ruta a les 10 del matí amb un ambient fred i humit, abrigats amb malles llargues i paravents. Vam fer els primers 20 km fins que vam arribar al bar que hi ha al pantà de Sau on vam fer la primera parada per menjar. Els primers 10 km discorren per l’obaga riba sud de l’embassament. Cal dir que són de bon fer, quasi planers i seguits de pujades i baixades suaus fins que, a 2 kilòmetres de la presa de Sau, es travessa el Ter i comencen unes rampes força dures que acaben en una rampa de ciment més exigent que va provocar el primer silenci del dia, tot seguit ve 1 kilòmetre d’asfalt fins al bar.
Després de menjar vam tornar a posar fil a l’agulla, ens vam treure els paravents i vam rodar 10 kilòmetres per una pista de ciment que discorre per sota del Cingle de l’Avenc, la pista tendeix a pujar, però té alguns descansos. Llavors vam arribar a la cruïlla de Sant Joan de Fàbrega on vam agafar una pista de terra de baixada, i 1 kilòmetre després, parada obligatòria al Salt de Sallent, un magnífic salt d’aigua que cal anar a veure. Aprofitant l’aturada vam fer una queixalada abans de començar la part dura de la ruta.
Després de pedalar per unes pistes de pujada de duresa mitjana, tot veient la Serra de Collsacabra a l’esquerra, vam arribar a uns prats on es difumina el camí sota el verd de l’herba i ens va tocar confiar en el GPS. Aquí vam haver de treure el plat mitjà per primer cop i agafar-nos fort al manillar per remuntar el pendent. Després dels dos prats vam entrar en un corriol pedregós molt tècnic que ens va fer alentir el ritme. Les vistes des d’aquest punt eren genials ja que ens trobàvem damunt de la Cinglera del Far. Per aquesta zona en Raül va trencar la cadena, cosa que no li passa mai (oi?), i després de reparar vam fer l’últim tros de pujada i ens vam tornar a abrigar.
El primer kilòmetre de baixada és extremadament tècnic, amb un corriolet en ziga-zaga molt vertical, lent i molt pedregós i perquè no dir-ho, per alguns divertidíssim. Més endavant es va anar suavitzant el pendent fins que vam entrar a la pista ampla de baixada a Susqueda.
Resultat: 5 hores i mitja pedalades i 51 kilòmetres al sarró.
BONA RUTA NOIS!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada